Els veïns es queixen del soroll de la sala La Democracia

Puigcercós, flagell d’andalusos

La criminalització de pobles, siguin quins siguin, en veu d’un polític o d’un partit, és d’una baixesa moral extraordinària i ha de ser reprovada tant si respon a conviccions ideològiques com a un afany de notorietat. Notorietat, en el sentit d’obtenir més projecció mediàtica mitjançant la instrumentalització del poble vituperat. Últimament n’hem tingut una bona mostra, d’aquesta conducta, en la persona de Joan Puigcercós, que no ha tingut escrúpols a utilitzar i criminalitzar el poble andalús –tot el poble andalús– per tal d’aconseguir guanyar una mica d’espai mediàtic als seus adversaris durant la campanya electoral. Just el mateix que fa habitualment el Partit Popular des de Madrid contra el poble català.

Puigcercós diu: “A Andalusia no paga ni Déu! Ni Déu!”. I quan ho diu sap molt bé que falta a la veritat i que es tracta d’un estirabot. Passa, però, que se serveix d’un fet real, l’escandalosa espoliació fiscal de 22.000 milions d’euros que pateix Catalunya per part d’Espanya, per fabricar un titular de premsa que aixequi polseguera i li doni aparença d’home valent que parla clar i català. Però la realitat, malauradament, n’és una altra. I el Polònia ens la mostra cada dijous despietadament.

Fixem-nos que Puigcercós, per emfasitzar la seva afirmació –“A Andalusia no paga ni Déu! Ni Déu!”–, repeteix dos cops que no hi ha ni un sol andalús, ni un, que pagui impostos. Tots, per tant, són uns lladres que viuen a costa nostra i que cal blasmar públicament. Ara bé, com s’han de sentir els andalusos que sí que en paguen, d’impostos? La criminalització de pobles al servei d’una causa, per justa que sigui, és inadmissible en un polític, i encara més quan convoca els mitjans de comunicació per fer-la pública. Cosa que indica premeditació i plena consciència de l’improperi llançat.

Hi ha, d’altra banda, un component afegit que encara fa més patètic l’improperi i que retrata Puigcercós com a polític hispanocèntric. Cosa que explica la seva satisfacció per la visió escandalosament hispanocèntrica dels informatius de TV3. I és que Puigcercós, en lloc de blasmar l’Estat espanyol com a espanyaportes de Catalunya, no parla de greuges d’una nació a una altra nació, sinó que, com faria qualsevol polític regionalista, parla de greuges entre comunitats autònomes. Segons Puigcercós, per tant, el conflicte no és internacional, entre Catalunya i Espanya. El conflicte és regional, entre Catalunya i Andalusia (entre catalans i andalusos), españoles todos. 

De tota manera, atès que s’autodefineix com a “independentista” i “valent”, cal preguntar a Joan Puigcercós per què no blasma públicament el rei d’Espanya? Ho té molt fàcil, perquè en aquest cas no li caldran gentilicis i podrà ser molt més concret acusant algú amb nom i cognoms. O no és cert que bona part del pressupost de vida d’aquest monarca prové dels impostos dels catalans? Ja sabem que la llei del país veí diu que el rei d’Espanya és “inviolable” i “irresponsable” i que, consegüentment, no pot ser acusat per ningú. Només cal recordar les greus conseqüències que l’any 2002, a punt d’anar a la presó, va patir Jesús Artiola per titllar-lo de mentider quan va dir que “jamás fue el español lengua de imposición sino de encuentro”. 

Però què és això per a un valent com Puigcercós, flagell d’andalusos? Tot queda aclarit, tanmateix, quan sabem que la paraula que definirà històricament el pas de Joan Puigcercós pel govern de Catalunya és “covardia”.

Víctor Alexandre

L'error del Sr. Solé Biosca a les festes majors

 «Hi ha persones especialistes en trobar defectes a les obres: una rajola que balla, un arbre mal esporgat, un senyal que està tort... sense pensar que potser l’ha torçat el seu fill». Josep Solé Biosca.

Aquest es l'estat en que va quedar l'any 2008 el lloc d’esbarjo emblemàtic de Móra d'Ebre l’aubadera, desprès d'haver-se celebrat el Music Festival KZ. L'espai utilitzat per celebrar  l’esmentat festival musical, fins una setmana i mitja després no es va netejar, propiciant  que durant el cap de setmana posterior que es celebrava la Móra Morisca tots els visitants que van atansar-se fins al lloc podessin observar perplexos aquestes imatges.

Qui organitzava el Music Festival KZ?

Brindis al sol i picades d’ull o assumpte de banyes

Amb l’ull esquerre ha fet la picada d’ull a CIU mentre que amb el dret, encara continuava mirant el PSC. 

Que vigilin els socialistes no sigui que es quedin sense núvia, sense amics i amb un pam de nassos.

ERC Móra d'Ebre ha fet una picada d’ull a CiU Móra d'Ebre ?

Mentre piquen l'ullet, s'esfulla una margarida. Lligo amb CiU o segueixo amb aquests, els socialistes, per si de cas?

El Fogasa ajudarà a acomiadar 179.000 treballadors fins al 2012

El Fons de Garantia Salarial (Fogasa) pagarà part de l'acomiadament de 179.145 treballadors fins al 2012. És a dir, que el govern central estima que 180.000 empleats amb contracte indefinit perdran la feina en el que queda d'any i el 2011. L'executiu calcula que això li costarà 123,62 milions, amb una mitjana de 690,1 euros per empleat.

Aquests són els números fins a l'1 de gener del 2012, quan el govern central preveu que ja estigui en funcionament el fons del treballador, el famós model austríac, que substitueixi el Fogasa, que gestiona el govern però es nodreix de part de les cotitzacions socials de les empreses, i que està pensat per pagar els acomiadaments quan una empresa no se'n pot fer càrrec. El futur fons és encara una incògnita però el ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha manifestat en nombroses ocasions –ahir va tornar a fer-ho a l'IESE de Barcelona– que no tindrà cap sobrecost per a les empreses. Tot apunta que s'haurà de finançar amb part de les cotitzacions socials actuals.

En total, la reforma del mercat de treball tindrà un cost 740,55 milions d'euros fins al 2012 inclòs. Així consta en un annex a la proposta de reforma que entra avui al Congrés i a la qual va tenir accés Europa Press. La partida més important és la de les bonificacions, amb més de 500 milions d'euros. Gairebé la meitat d'aquests, uns 213 milions, seran incentius a la contractació indefinida d'aturats de més de 45 anys, mentre que 124 més es dedicaran a bonificar la contractació de joves amb problemes d'ocupabilitat. L'exempció de cotitzacions en contractes formatius sumarà uns 80 milions, i 80 més en la resta de bonificacions.

L'aplicació del model alemany de reducció de jornada costarà 116 milions, 63 dels quals per bonificar el manteniment del lloc de treball dels empleats afectats per expedients de regulació que s'estiguin formant. La resta estan destinats a l'ampliació del comptador a zero fins a 180 dies.

Efecte en l'ocupació

Corbacho ha dit i repetit que la reforma laboral per si sola no crearà ocupació. Tot i això, el ministre és positiu sobre l'evolució de la contractació perquè “l'afiliació a la Seguretat Social està creixent”, va recordar ahir.

Segons consta a l'annex de la reforma laboral, l'executiu calcula que es crearan 2,37 milions de contractes fins al 2012 inclusivament. D'aquests, més de la meitat, 1,33 milions, serien contractes de foment de l'ocupació. Per tant, aquests treballadors tindran un acomiadament més barat, de 33 dies per any treballat.

El Cercle d'Economia proposa un contracte de 20 dies

El Cercle d'Economia va valorar ahir la reforma laboral com “un punt d'equilibri entre les posicions a curt termini dels agents socials”, motiu pel qual “no incorpora alguns dels elements indispensables”. En un comunicat enviat ahir, el Cercle destacava com un d'aquests elements la diferència entre els contractes indefinits i els temporals. “Són positives les mesures que aproximen el cost de les indemnitzacions”, destaca aquest grup d'opinió, però afegeix que “l'escletxa en la protecció laboral dels uns i els altres continua sent excessiva”. 

Per resoldre aquesta dualitat, el Cercle d'Economia proposa un “contracte passarel·la” amb una durada màxima de dos anys que permeti “la consolidació d'una relació temporal, com a pas previ a la conversió en indefinit de foment de l'ocupació”. Tindria un cost d'acomiadament de 20 dies.

26 i 27 de juny a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre es celebra la segona edició d’Un SomRIUre de Clicks

Els propers 26 i 27 de juny a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre es celebra la segona edició d’Un SomRIUre de Clicks, una exposició de clicks de Playmobil amb diversitat de diorames.

L'exposició està organitzada per l’associació Somosclicks i l’Associació juvenil Baronia d’Entença, on els assistents poden trobar una varietat de maquetes en les que es recreen petits mons en miniatura; els pirates, els indis i vaquers o la recreació de la pel·lícula Gladiator són alguns dels temes que s’exposen en aquesta edició.

Durant el transcurs de la fira, Un SomRIUre de clicks organitza una sèrie d’activitats dirigides al públic infantil. Els més petits tenen l’oportunitat d’optar a diferents premis mitjançant la participació en varietat de jocs: tant com buscar clicks en els diferents diorames així com participar en un concurs fotogràfic. L’organització també ofereix la possibilitat de disfrutar pintant i acolorint dibuixos de diferents clicks.

El cas Millet 'esquitxa' Castells

La Fiscalia ha presentat una querella per tràfic d'influències contra Fèlix Millet per l'operació per construir l'hotel del Palau de la Música, en què s'anava a embossar una comissió de 3'6 milions d'euros, gràcies a un conveni signat amb el conseller d'Economia, Antoni Castells.

La querella assenyala que Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull es van aprofitar de les seves relacions personals amb Castells per aconseguir que la Generalitat es compromet a requalificar les finques on un promotor privat havia de construir l'hotel, que finalment va quedar paralitzat en esclatar l'escàndol de l'desviament de fons del Palau de la Música.

En el seu escrit, la Fiscalia assenyala que el conseller d'Economia va signar el conveni sense tramitar els informes jurídics previs preceptius, deixant en mans de Millet la indemnització que hauria de percebre la Generalitat per la pèrdua de valor patrimonial derivada d'aquesta operació urbanística

Sancions Policia Local Móra d'Ebre

Font Vella es nega a etiquetar en català

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que "amb la recent introducció del català a l'etiquetatge dels productes d'Aigua de Viladrau, Font Vella es converteix en l'única marca significativa d'aigües minerals embotellades a Catalunya que no etiqueta en català". 

"Aigua de Viladrau introdueix el català en l'etiquetatge de l'ampolla d'1,5 litres, essent el primer producte Nestlé etiquetat en català d'ençà de la prohibició franquista", es feliciten.

"Actualment tant sols la marca Font Vella, propietat de Danone, continua negant-se a respectar els drets lingüístics dels consumidors catalans expressats en l'article 26 de l'Estatut del consumidor de l'any 1993", lamenten.

El Parlament europeu gastarà un total de 5 milions d'euros en el nou producte d'Apple

Amb la intenció “d’estar més ben connectats”, l’Eurocàmera es gastarà 5 milions d’euros en la compra d’iPads, el nou producte d’Apple. La intenció és que tots els eurodiputats, en total 736, en disposin d’un per facilitar la mobilitat de l’oficina administrativa de l’organisme europeu. Les crítiques però ja s’han començat a fer sentir, ja que alguns dels eurodiputats consideren que amb la crisi actual “és innecessari”, segons recull el diari The Times.

L’operació de compra ha estat impulsada per l’europarlamentaria alemanya Klaus Welle, una fan confessa de l’iPhone, l’altre producte estrella d’Apple. Des de l’oficina que porta el projecte de mobilitat, un dels seus portaveus assegura que aquesta compra permetrà “desfer-se” dels PCs del Parlament, que consideren “antiquats”, tenint en compte que “la majoria dels eurodiputats ja tenen iPhone i estan molt contents amb ell”, i que “el PC era bo fa temps, però que l’iPad ja és molt millor”.

El preu individual de cada iPad podria superar els 590 euros, que un cop multiplicat pels parlamentaris, no arriba als 5 milions d’euros.

Els eurodiputats han reaccionat de forma diversa perquè, encara que recentment se’ls va comprar un portàtil HP, alguns s’han queixat que és un “patracol” comparat amb l’iPad. D’altres però, com la eurodiputada britànica Marta Andreasen, han qualificat la compra d’innecessària, especialment en època de “crisi i dificultats”, i ha remarcat que comportarà problemes als eurodiputats amb una edat avançada perquè “molts d’ells ni tant sols saben utilitzar internet correctament”.